El abrigo de Pupa

El abrigo de Pupa ha sortit publicat al setembre del 2010, per tant, és una obra recent, que hem rebut de primera fornada. No havia tingut mai a les mans un llibre de l'Elena Ferrándiz, que n'és la il·lustradora i la narradora . De Thule Ediciones, SL, aquest conte per a nens o per a adults amb esperit de nens crida l'atenció un cop posat a l'aparador d'una llibreria.

Ple de literatura rica en imatges, aquest conte té un inici i un final ben marcats; com si d'un viatge iniciàtic es tractés, la protagonista -Pupa- apareix envoltada d'imatges repetitives que anuncien el final esperançador: véncer la por. Una batalla en què la por a la soledat, al futur incert, a sentir-se estimada, a ser acceptada, a reconèixer-se a ella mateixa és resolta amb elements d'esperança: cors i papallones com a elements alliberadors.

Poques paraules, però imatges carregades de sentiment i de sentit: els cors apareixen com a indumentària de la protagonista, com a fulles de tardor, com a teranyina, dins de la tipografia; més elements alliberadors que anuncien el final feliç: els versos de la contraportada -"vosotros sois mis alas"-, la cromoterapia en tons verds esperança, les ales i la transformació en papallona alliberada.

"El abrigo llegó a pesarle tanto que un día,
armándose del valor que nunca tuvo,
decidió desprenderse de él"

"y voló"

El final em recorda a Los amantes mariposa, de Benjamin Lacombe, un dels meus llibres favorits i més delicats, basat en una llegenda japonesa.