El James Joyce més inintel·ligible, ara coherent

Em pregunto si valdrà la pena que dos experts literats hagin estat durant trenta anys revisant l’obra Finnegans Wake, de James Joyce, i si el resultat serà tan coherent com anuncien els editors i podrem finalment llegir l’obra més inintel•ligible de tots els temps.

Avui es publica la primera versió revisada de Finnegans Wake, que es va publicar per primer cop el 4 de maig de 1939: el públic va considerar que James Joyce havia perdut literalment el cap. Difícil de classificar, és una obra que aplega fins a setanta llengües diferents.

Ningú no s’havia atrevit a tocar la primera edició fins ara. Setanta-un anys més tard, l’editorial Houyhnhm –com la raça de cavalls tranquils i racionals de Els viatges de Gulliver- en presenta la versió corregida (s’hi han detectat prop de nou mil errades).

Si esteu pensant en comprar aquesta edició revisada, prepareu la bitlletera: l’edició bàsica costa al voltant de tres-cents euros. Si preferiu l’edició especial, nou-cents euros.

Henders: bio-thriller amb entrades a youtube

Els amics de la llibreria La Tramontana m’havien recomanat –i molt- la lectura de Henders, de Warren Fahy. Ara entenc perquè.

Tot i que la qualifiquen de ciència-ficció, diria que és més aviat un bio-thriller.
Una trama no original –una illa misteriosa, un grup de joves dins d’un reality- resolta originalment. Un ecosistema misteriós i salvatge, en tons blaus i liles, combinat amb científics que moren t’engoleix des de ben aviat. Hi destaco la reflexió ecològica del paper de l’ésser humà en l’evolució i la idea d’”humanitat” en majúscules.

És igualment interessant els dibuixos sobre camp de les criatures que poblen aquest ecosistema allunyat del món que coneixem: formigues-disc, rates Henders o els spigers. El repte és llegir Henders sense que us agafi picor a les cames!

Lorca a Miguel Hernández: ¡LUCHA!

Jo que sóc lorquiana i fervent lectora dels estudis crítics de l'Ian Gibson sobre l'obra de Federico G. Lorca, estic completament segura que Lorca se sentiria content amb el fet que s'ha anul·lat la sentència que condemnava a mort el poeta Miguel Hernández.

Ahir va ser una de les notícies culturals més comentades a tots els mitjans de comunicació, tant orals com escrits. Fins i tot, la notícia pot ser molt positiva a fi de conèixer una mica més la figura del "pastor poeta" pel fet que, precisament, Miguel Hernández no va ser tan autodidacta com s'havia afirmat ja que havia tingut una escolarització important -almenys fins que fa complir els catorze anys-.

Em venia de gust de recordar les paraules d'ànim que Federico G. Lorca escrivia a Miguel Hernández quan el jove poeta -tenia vint anys quan va conèixer Lorca- li demanava per què la crítica no es pronunciava sobre la primera col·lecció de versos: Perito en Lunas. Lorca, molt comprensiu, i recordant el silenci -tot i que menys glacial- amb què va ser rebuda la seva primera col·lecció de versos, Libro de poemas, li contesta donant-li ànims:

Tu libro está en silencio, como todos los primeros libros, como mi primer libro, que tanto encanto y tanta fuerza tenía. Escribe, lee, estudia. ¡LUCHA!

El vestit funerari de Pere el Gran

Per a tots aquells que ens hem hagut de llegir amb més o menys ganes les quatre cròniques catalanes, ara tenim la possibilitat d’esbrinar si Pere el Gran va ser enterrat vestit de monjo. A la segona gran crònica catalana, el Llibre del Rey en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats, Bernat Desclot descrivia la mort del rei al monestir de Santes Creus.

S’han tret les restes de Pere el Gran del monestir de Santes Creus i efectivament, coincidint amb la crònica de Bernat Desclot s’han trobat mostra de tres teixits: llana (li cobreix el cos), lli (a diferents parts del cos) i seda de color granat (sota el cap):

Quan fo mort aquest noble rei En Pere d'Aragó, ajustaren-se a la cambra on jaïa tots los prelats, e los barons e els rics-hòmens de la terra, mogueren aquí lo major plor e lo major dolque anc hom veés, que greu cosa e dura seria de retraer e de recomptar lo dol e lo plor que menaren aquí bisbes, e abats, e prelats, e comtes, e barons, e rics-hòmens e cavallers de la terra, e hòmens d'orde e de religió. Enaprés empararen-se del cors l'abat e los monges de Santes Creus, on havia en sa vida sa sepultura eleta aquell noble rei d'Aragó, e banyaren-lo, e adobaren-lo e vestiren-lo així com a monge; e hac hom una caixa e folrà-la hom dins e defora de bell presset vermell, e mès hom llaïns l'honrat cors del rei d'Aragó.

De moment, però, els experts no han trobat cap indici que la vestimenta pogués atribuir-se a un rei ni hi ha senyals aparents d’aixovar funerari. Caldrà confirmar, doncs, si el rei Pere el Gran va ser enterrat amb un hàbit de monjo.

Fa cosa d’un any vam poder saber pel Museu d’Història de Catalunya i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat que el sepulcre d’aquest rei, al monestir de Santes Creus, contenia intacte el cos del rei. S’hi han analitzat les restes d’un dels reis amb més influència de la corona catalano-aragonesa i se n’han tret les primeres conclusions dels treballs (que podeu consultar a l’espai patrimoni.gencat).

Versionat en clau zombi

És un fet, les versions zombi que corren per la xarxa d'obres clàssiques de literatura són un èxit: La casa de Bernarda Alba zombi té unes nou mil descàrregues i tot apunta que seguirà en augment.

Versions de ciència-ficció i de terror de Shakespeare o de Jane Austen es colen a les aules dels instituts nord-americans, on els professors de literatura accedeixen a la versió que més connecta amb el públic adolescent: la velocitat de les imatges del cinema americà, la immediatesa televisiva, el vertigen dels videojocs i la urgència dels missatges verbals electrònis fan que es pugui incloure dins de temari la versió zombie d'Orgullo y prejuicio .

Un nou fenomen curiós i sorprenent basat en la mescla paròdica i disparatada d'obres d'autors clàssics. I la tendència és que sigui un èxit a la xarxa i després tingui ressò als mitjans convencionals: "Es muy significativo que fueran antes un best seller en Amazon que en la lista de cualquier periódico".

El vampir d'Stephen King

Ara que està tant de moda tot allò relacionat amb els vampirs (per l'èxit de la saga Crepúsculo o l'exitosa sèrie True Blood) i que arriben a sortir productes que s'hi inspiren -una coneguda marca de dolços de xocolata s'hi inspira en l'escena que l'Edward confessa la Bella que és un vampir- apareix l'Stephen King anunciant que s'estrena al món del còmic amb American Vampire.

Promet ser una història no típica i que els diferents protagonistes del còmic no són vampirs tradicionals o -al menys- com estem acostumats a veure'ls representats.

Al mestre del terror -que ja ha vist com una novel·la pot convertir-se en còmic però que mai abans havia escrit un guió original per a còmics- van haver d'explicar-li que els núvols dels pensaments que llegia a les historietes dels superherois d'abans ara ja no es fan servir.

Larsson i la viduïtat a Suècia

Stieg Larsson tenia pensat escriure deu llibres on els protagonistes seguien sent el Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander, si més no això anunciava a finals d'aquesta setmana l'Eva Gabrielsson, parella de l'autor de la trilogia Millenium.

A l'entrevista a la televisió sueca SVT, l'Eva revelava que està escrivint un llibre relacionat amb la disputa sobre l'herència millonària generada per l'èxit de vendes de la trilogia.

En relació amb això, al llibre hi denunciarà la situació de viduïtat a Suècia, ja que els drets d'autor dels tres primers llibres havien de ser per a la parella Larsson-Gabrielsson i a partir d'aquí -els set llibres que tenien en ment arribar a publicar- els beneficis serien per a organitzacions que compartissin llurs ideals. Quan el Larsson va morir, l'Eva estava convençuda que heretaria els drets d'autors dels llibres, però no fou així. A Suècia prima el dret de sang i les parelles que no estan casades -o registrades com a parelles de fet- no tenen dret d'herència. Són el germà i el pare de Larsson els hereus dels beneficis de Millenium.

Lletres saboroses

Una selecció de llibres per als amants de la gastronomia pràctica, dels còctels i de tot allò saludable.

Gastronomia pràctica:
- Cocinar con manzanas. Més de 140 receptes amb la poma com a ingredient estrella, d'Olwen Whoodier. Editorial: El Drac (15 €).
- Curso de cocina: cordero. Trucs, tècniques, receptes de la mà de Benoît Witz. Editorial: H. Blume.
- Guía 2010. Los 100 vinos y 100 restaurantes de El Economista. Per tan sols 9,90 €, la guia que ha comptat amb la participació d'una colla d'experts, editada per Ecopresa Editorial.

Còctels:
- Cocktails & Drinks. Un dels millors barmans del món i propietari de la cocteleria Dry Martini a Barcelona, Javier de Muelas, ens apropa a la màgia dels còctels de sempre i de vanguàrdia. Editorial Planeta (27,50 €).

Cuina saludable:
- Cocina vegetariana para las 4 estaciones. Sobre la necessitat de menjar d'una manera més sana i ecològica. Per això l'autora, Mercedes Blasco, especialista en alimentació natural, ens recomana diferents plats per a les diferents èpoques de l'any. Editorial: Océano Ámbar (35,50 €).
- Los aromas del chocolate. L'expert francès Stéphan Lagorce divideix el llibre en cinc parts: com preparar la xocolata i degustar-la, maridatges, les millores receptes de pastisseria, consells i receptaris. Per a amants i incondicionals de la xocolata. Editorial Larousse (24 €).

Carl Honoré i el moviment slow

El periodista canadenc Carl Honoré, ha publicitat recentment Bajo presión, que arriba precedit de l'èxit de vendes del primer (Elogi de la lentitud).

Honoré torna a reprendre el seu "leit-motiv": el moviment slow: cal fer les coses més lentament. Manté que la societat en què vivim - del món desenvolupat, s'entén- avança molt ràpid: tot és menjar ràpid, oci ràpid, feina ràpida, educació ràpida ... qüestiona, per exemple, si ser més ràpids vol dir ser més eficaços.
Com a resultat d'aquest pensament que abunda al món occidental, ha sorgit un gran moviment a europa: slow food. La Slow Food International Association, el símbol de la qual és un cargol, té la seu central a Itàlia.

Aquest moviment predica que les persones han de menjar i beure lentament, dedicant-hi temps a tastar bé els aliments, gaudir de la convivència amb la família, amb els amics, sense pressa i amb qualitat.

La idea és lluitar contra l'ànim fast food i tot allò que representa aquest estil de vida "americà".

Tallers de networking i no tant coaching, si us plau!

Avui en dia que estem saturats d'informació i de publicitat, proliferen els cursos de coaching i de PNL sense que realment aportin cap solució aplicable al fet de trobar nous clients.

Recordo l'últim Congrés de Fires de Catalunya en què el Toni Puig ens va vendre la idea que sempre es pot innovar amb entusiasme i ganes de treballar. Aquest Sr., amic de Mariscal, va ajudar la Barcelona preolímpica a engalanar-se i a mostrar-se al món. Això sí, tot i que ens va impressionar la seva vestimenta i la seva manera jove d'engrescar-nos, no va aportar cap solució a la crisi d'idees i tots vam apuntar als nostres apunts que havíem de comprar el seu llibre. Dubto molt que algú dels congressistes se l'hagi comprat.

Ahir, en canvi, en un taller d'eficàcia i estalvi a l'empresa [que es fa a la l'Espai Empresarial, 3a planta de l'edifici Camí Reial], el ponent va ser capaç de fer-nos col·laborar a l'hora de trobar solucions a les despeses que troben els petits empresaris que veuen reduïts els ingressos de les seves empreses al voltant del 20 %. Tinc ganes de veure com el Gabriel Ginebra (que és pare de set criatures i sap realment què és economitzar i prioritzar a nivell familiar) ens torna a engrescar el divendres, a partir de les 16 h.

Universitat adulta

Ahir acabaven les inscripcions a les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys. Enguany, qui estàvem allà per guiar-los i aconsellar-los hem hagut de lluitar contra la desinformació i el voler fer les coses de manera molt molt ràpida.

1.- Els alumnes no sabien quina branca havien d'escollir d'acord amb el grau que volen estudiar. Els graus han patit canvis importants.
2.- Les incripcions al portal d'internet eren pèssimament lentes i carregoses i inútils perquè al final ni podien inscriure-s'hi.
3.- Fer un canvi d'estudis a mitjans de curs és molt arriscat i més encara per a adults que tots tenen feina, família i han de conciliar tot allò amb la preparació de les proves.

Ànims a totes i a tots, que ja falta menys per al dia de les proves!

I l'enhorabona a l'equip de Secretaria de l'Escola Universitària Santa Maria del Mar (adscrita a la Universitat Rovira i Virgili), renovada enguany, que ha fet un seguiment digne d'elogi de la seixantena d'alumnes que preparen l'accés.

19 de març. Dia del pare

Enguany més que pensar en el regal que faré al meu pare, pensaré en el regal que no farà el meu fill.
M'explico: tinc un nen que farà 5 anyets a finals de maig. Va a un col·le religiós i mai he patit sobre si discriminarien el nen pel fet de ser mare soltera ... doncs bé: comencem a patir. Enguany, novetat dels tutors d'inf P-4 demanant la col·laboració a les famílies per fer el detallet del DIA DEL PARE (ens demanen portar a classe una capsa de cartró de sabates i una foto del pare).

Emprenyada 1 del dia. Si el Marcel no té pare (vull dir que té només un pare biològic), quina foto ha de portar?

Emprenyada 2 del dia. Les reunions prèvies que fem a l'escola, d'una hora de durada, per conèixer la família del nen i la situació familiar i laboral, serveix per a alguna cosa? Pèrquè aquí la Sra. tutora va apuntar-se amb lletra majúscula que el Marcel viu amb la seva mare a casa i que no hi ha pare.

Emprenyada 3 del dia. Com és que tant a P-2 com a P-3 s'han fet manualitats no individualitzades i el nen ha pogut regalar-li el detallet a qui ha volgut? El meu sempre li ha regalat al seu avi, que és la figura paterna per excel·lència a la seva curta vida.

Emprenyada 4 del dia. Penso que és una errada de la Sra. tutora, que no s'ha enrecordat que sóc mare soltera ... però és que en la mateixa situació estem quatre famílies más a la mateixa classe. Una de les mares de la classe, què se suposa que ha de fer? dir-li a la Sra. tutora que no li porta cap foto del pare biològic perquè està a la presó i creu que és una mala influència per la seva filla?

A tot això, cal afegir que jo vull que faci la manualitat i que no se senti desplaçat de cap manera a classe. La crueltat infantil arriba a tal punt que és motiu de burla que el pare no et vingui a buscar a l'hora de sortir del col·legi.

Solució: nota per a la Sra. tutora dient-li que el nen hi aporta la capsa de sabates i una foto de família, que el nen amb molt de gust regalarà al seu avi el dia 19 de març, dia de sant Josep i dia del PARE.

Els telediaris

Que a la gent li pugui interessar si a la Pantoja l'han imputat per un cas de malversació de diners i pugui passar un període de temps a la presó i doni audiències històriques a certes de cadenes de televisió, ho accepto.

Que a la gent li interessi veure com els col·laboradors de suposats programes de cor mengen de gratis dia rere dia amb la de diners que deu pujar el seu catxet, ho accepto.

Pero què és això que a un telediari de "tirada" nacional (vull dir espanyola en aquest cas) una de les notícies sigui que Isabel Pantoja podria passar x mesos a la presó si la declaren culpable de malversos fons, etc. Això és una notícia? I el que més em xoca és que un director d'informatius permeti que aquesta notícia tingui tant de ressò.

Aposteu per programes com REDES, conduït per Eduard Punset; té una durada de 30 minuts i el fan el diumenge, de 21 h a 21.30 h a la 2. Com no pot ser notícia que d'aquí a 30 anys tindrem "nanobots" circulant pel cos i farem còpies de seguretat del nostre cervell. Viurem, això vaticinen, en un món tipus Matrix.
Això no és notícia?