(Al Marcel)

Tendresa captivadora

d'ulls foscos,

quin somriure tens tan juganer!

No m'imaginava les rialles

des d'aquell fons perdut.

Admiro la innocència sàbia,
llunyana d'orígens mesclats.

Queda't amb mi,

fés d'un record un senyal.
Camino amb tu de la mà,
acluquem els ulls que es fa tard.