dijous, 17 de febrer de 2011

Mostra d'Art i Arts Aplicades

Ja s'ha obert el període d'inscripcions a la Mostra d'Art i Arts Aplicades (6a edició), que se celebrarà el ds. 30 d'abril, al pg. Marítim de Coma-ruga.


Per participar en la preselecció per a l'adminissió, els artistes interessats poden trametre la sol•licitud de participació per correu electrònic (promocio@elvendrell.net) o a l'oficina de Promoció Econòmica de l'Ajuntament del Vendrell (c/ Camí Reial, 13-17, 4a planta, 43700 El Vendrell), acompanyada de la documentació següent:
- un mínim de tres fotografies en color de l'obra o el producte
- un resum del currículum
- una fitxa tècnica de l'elaboració de l'obra o el producte

El termini de presentació de sol•licituds finalitza el 15 d'abril del 2011.


[Olis de Ruth del Fresno]

dijous, 27 de gener de 2011

Si les esponges parlessin

A la Cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys hem trobat un producte que ens ha cridat força l'atenció. Ens agrada tenir productes de la comarca: vi negre de les cooperatives, el cabernet d'Albinyana, el cava de Sant Sadurní, etc. Aquesta tarda, hem trobat aquest producte i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres.

Es tracta d'un envàs ecològic de 3 l de vi negre (4 ampolles) i que en permet una millor conservació. El vi es manté envasat al buit de la primera a la última copa. Hi ha una pràctica aixeta que hem de pressionar cap amunt per servir-hi el vi. Val la pena, és fàcil d'emmagatzemar; us agradarà i l'envàs val una mica més de 4 €. Vist l'èxit, a CELLERS DOMENYS estan pensant de comercialitzar-ne el vi blanc.

[Hi poso aquest títol perquè he relacionat un borratxo amb una esponja, pel fet que absorbeix líquid en grans quantitats].

dimecres, 26 de gener de 2011

Me cuesta tanto olvidarte

Cómo me cuesta olvidar a la promotora que construyó nuestro edificio de tres pisos y un local. Ojalá lea mi bloc ya que no lee los burofax y hace caso omiso a los requerimientos legales que van a morir a buzones fantasma.

Si me lee, la bomba de agua se ha estropeado tres veces gracias a que a su amigo instalador colegiado técnico no le tembló la mano al instalarnos unos motores potencialmente impotentes. Bien, parece que vamos a tener no que reparar la bomba, sino cambiar todo el sistema de engranjes, motores y sistema de motor auxiliar.

Si me lee, aún no hemos estrenado el ascensor: máquina impecable, de suspensión lenta, valorado en 15.000 € y que el Departament d'Indústria de la Generalitat tuvo que inutilizar ya que el elevador ni estaba registrado ni reunía las características técnicas. Qué plan más bien urdido, más bien trazado: pagar un ascensor a través de pagarés distraídos ... y dejar medio pagado el ascensor. Genial idea, pero recuerdo que el ascensor no está al corriente de pago.

Si me lee, dos semanas tuvimos en jaque a nuestros vecinos porque resbalaban al pasar por la acera de nuestro edificio. ¿Que qué pasó? Fácil, los restos del líquido desatascante de un desatasco dantesco del que salieron restos de obra insertados en una de las tuberías que conectan los bajantes hicieron caer a más de un transeúnte.

Si me lee, no creo que dar una capa de minio a las barandillas fuera a robar mucho tiempo a los obreros ni tuviera un coste excesivo. Se habría evitado la corrosión de toda superficie de hierro.

(Nota al pie: nótese que la última frase és impersonal; el verbo es impersonal. 
Es impersonal porque la promotora ya no consta en ningún registro mercantil, cambia el empadronamiento a su antojo y está en quiebra y es insolvente ...  ergo ¿estoy culpando a alguien?)

Sí, volem

Sí, una mica de bogeria hi ha en tot allò plegat. Casar-nos? Jo que sempre he dit que no em casaria, no se’m va ocórrer res més que dir-ho per Reis: ens casem?

Com que sou alguns que ho sabeu, m’heu demanat que escrigui com van els preparatius. Doncs bé, primer de tot, no tenim data, ni lloc, ni vestit, ni res de res. Així que no patiu, que us avisarem amb temps perquè us agendeu. Sabem que si només volem convidar família, serem un centenar, comptant pel cap baix.

I hem pensat que primer hauríem de buscar un lloc i jo vull fer-ho envoltada de vinyes. I aquí estem, buscant llocs amb vinyes i per la zona. Us explico que ahir vam estar a una masia de la Bisbal (ja us en parlaré més endavant perquè ens va encantar: és molt acollidora i no és excessivament cara), però no és allò que busquem. Tot i que no l’escollirem, la propietària –la Cristina- ens va parlar d’altres llocs i de restaurants que estaven molt bé. Jo insisteixo que volem alguna cosa més personalitzada i no sé si acabaré de plasmar allò que vull amb allò que ens ofereixen.

(Nota: m’hi expresso en una primera persona perquè el Niko, en principi, s’hi adapta als suggeriments de la núvia que tot ho apunta i que tot ho pregunta)

dilluns, 17 de gener de 2011

L'extravagància de Vasile

No negaré que la Pilar Rubio és guapa, però és que està operadíssima. És un dels àngels del Vasile -tot i que ella no en dóna gaire importància-.
Dies abans de començar a presentar la gala d'Operación Triunfo dèia que estava il·lusionada amb aquest projecte i que esperava ser natural, tal com és ella. En només un any, ha passat de ser una simple reportera de la Sexta a presentar un late-show. Em fa gràcia quan parlava de grandiositat del format, que si ara mateix les paraules OT són el segon ítem més reproduït al facebook i al tweeter; que mai s'havia vist una cosa semblant en televisió.
En fi.

Pels que ens agrada la música i volem descobrir noves veus, la gala d'ahir va ser extravagant, pesada, avorrida i soporífera fins a més no poder. La Pilar estava sobreactuada i estava més pendent del "pinganillo" que de mirar els membres del jurat per saber si tocaven valoracions o nominacions (vaig perdre el compte de les vegades que es va equivocar l'angelet).
Si és cert que faran cas de l'audiència, que no posin tants anuncis i no imitin el Risto, que ahir no sabia qui feia més de dolenta, la Noemí (a un concursant li va dir que semblava que s'havia empassat son pare) o l'Eva (es referia a una concursant dient-li: "la del bombín" i també va ser dura amb la concursant invident).

dimecres, 12 de gener de 2011

Sóc la meva coach

Sóc la meva entrenadora. El mètode? Dirigir, instruir i entrenar una persona (jo) amb un objectiu: aconseguir una meta.

Si ens posem a mirar, hi ha molts mètodes de coaching. Per deformació professional em va interessar el coaching coercitiu, basat en l'ús del llenguatge i com en determina el comportament i les emocions. Però n'hi ha de molts tipus: co-active coaching, autocoaching, coaching de vida, coaching executiu, coaching estructural, coaching integral, coaching filosòfic.

Les pistes positives per organitzar-me són:
a.- Pensament positiu
b.- Priorització de tasques: és important? és meu o d'un altre?
c.- Objectiu. Si sé què vull aprofito bé el temps
d.- Planificació (ja tinc un objectiu definit previ)
e.- Programació. Tasques

dimarts, 11 de gener de 2011

I la llengua, catalana

Sí, només falten dues setmanes perquè em presenti als alumnes que preparen la selectivitat. D'entre els alumnes torno a tenir família del Niko: cosines, cosins germans, una germana d'una neboda, en fi ... enguany també tindré companyes de feina, així que espero que quedin contentes, sinó pufffffffffffffffffff. Sort que no he d'examinar-los, sinó els aprovaria a totes i a tots.

No vull desmarxar del que us volia comentar; enguany hi he estat treballant molt al temari, sobretot al de llengua catalana. He aconseguit un temari complet i amb molts exercicis i tenint més en compte que mai les preguntes d'examen. Últimament, més que la gramàtica, l'ortografia i la sintaxi ha pres més importància a les proves de llengua catalana el lèxic. És per això que he preparat exercicis de sinonímia, d'habilitació i de frases fetes perquè els alumnis arribin preparats a les proves.

Això sense abandonar els "maleïts" complements directes, indirectes i els fabulosos i genials pronoms febles.
En fi, volia compartir amb vosaltres el temari de llengua catalana perquè us pot resultar útil però no sé com adjuntar l'arxiu: algú m'ajuda?

Made in Tramontana

Ja podeu participar en el concurs Por qué lees? de la llibreria La Tramontana i podeu seguir-los al facebook; teniu temps fins al 31 de gener. I de premi: un faristol per a les vostres lectures mentre viatgeu.

Per fi, no m'ho puc creure, després de molt de temps al darrere, avui vindré a Sitges, a la meva estimada llibreria. Bé, un altre objectiu aconseguit. Us explicaré les novetats ...

dilluns, 10 de gener de 2011

El secret

Enfortir una família ja creada, assumir noves responsabilitats, convertir-me en madrastra, i una llarga llista de coses: l’any 2010. La saturació de finals d’any va fer que la Isabel em regalés El secret, de Rhonda Byrne. “Crec que et pot anar bé, tot i que és difícil de posar en pràctica”, em va dir.


No és un llibre recent, però en qüestió de dies el vaig veure (té una mida petita) en un aparador d’una massatgista i terapeuta i al despatx d’una assessora personal o com ara li diuen, coach.

El secret d’aquest llibre és un misteri al qual només van tenir-hi accés Plató, Newton, Carnegie, Beethoven, Shakespeare, Einstein, etc. i que és la clau per aconseguir l’èxit en totes les àrees de la vida: salut, feina, amor, família, riquesa, espiritualitat ... L’autora vol fer-nos arribar aquest missatge amb la finalitat de canviar de manera positiva la nostra vida.

És un llibre d’autoajuda que m’ha servit i que em recorda tot allò positiu que som i que tenim i tot allò que positivament volem acabar aconseguint. Aquest llibre no només va ser un èxit de vendes, sinó que va venir acompanyat de l’èxit de la pel•lícula (documental) i de les nombroses pàgines d’internet en què es posen en marxa els mecanismes de la llei d’atracció, cursos d’autoajuda, d’exercicis, etc. Si hi voleu fer una ullada al secret que només coneixien els grans il•lustres, podeu quedar-vos amb aquestes idees que es van repetint al llarg de les pàgines:

• El Secreto te da todo lo que quieres: felicidad, salud y riqueza. Bob proctor.

• Tu puedes tener, hacer o ser todo lo que quieras. Dr. Joe Vitale.

• Podemos tener cualquier cosa que elijamos, no importa que tan grande sea. ¿En que tipo de casa quieres vivir? ¿Qué tipo de negocio quieres tener? ¿Quieres lograr mayor éxito? ¿Qué es lo que realmente deseas? John Assaraf.

• Este es el Gran Secreto de la Vida. Dr John Demartini

Ara que ja hem compartit aquest secret amb la Rhonda Byrne, podeu fer-lo vostre i aplicar-lo.