dimarts, 31 d’agost de 2010

Odi cibernètic

Un dels vídeos més vistos aquests dies a la plataforma youtube: una senyora que llança un gat viu a un cubell de la brossa i la campanya que s’està fent en contra. No cal insistir que youtube, xarxes socials diverses, els blogs i els videoblogs són una eina molt poderosa i que és un focus d’opinions tant divers que en moltes ocasions genera agressions verbals o, com s’ha etiquetat recentment, ciberbulling.

Un fet que acredita que penjar vídeos en aquestes plataformes socials genera opinions d’una manera pràcticament immediata és el fet que els propietaris del gat (que va estar quinze hores dins del cubell de la brossa fins que el van trobar) van penjar aquest vídeo per tractar d’identificar la persona que l’havia fet desaparèixer; la resposta: la dona va ser ràpidament identificada a les poques hores i tant les dades personals com el seu perfil de facebook van quedar al descobert per a tothom.

La persecució ha provocat que els cibernautes demanin que se la faci fora de la feina – treballa en un banc – o bé directament la seva mort. Si desenvolupéssim legalment la manera d’utilitzar aquesta col•laboració internauta contra casos realment greus com maltractaments, violència de gènere, prostitució infantil i pederàstia, etc. no tindríem la sensació que vivim envoltants d’uns quants penjats que s’avorreixen tan miserablement.

dilluns, 30 d’agost de 2010

Alcoholitzats a 700 m


(Segueixo amb una altra dels mitjans de comunicació ...)

Els miners a Xile. Si fa dos dies els telenotícies i la premsa escrita van difondre que tant l’estat de salut físic com mental dels 33 miners atrapats a la mina d’Atacama era molt bona i que confiaven a sortir aviat …. ara ens desmunten la pel•lícula dient que els miners estan malament de salut, que molts d’ells són consumidors d’alcohol de manera habitual i que hi ha, fins i tot, un drogodependent que no vol llit plegable ni roba tèrmica ni mitjons, sinó tabac i vi.

Potser els van comunicar que trigarien més de tres mesos a poder-los treure d’allà?

Després de veure ahir imatges dels assentaments amb tendes de campanya que han fet nombrosos familiars davant de la mina San José i que molts d’ells s’han constituït per demanar responsabilitats per la manca de seguritat de la mina, què pensen fer els responsables polítics? Dies enrere es van afanyar a difondre el vídeo dels miners atrapats dirigint unes paraules d’alè a la seva família en què es va assegurar que estaven molt animats i tots estaven bé de salut.

dijous, 26 d’agost de 2010

Aigua seca=merda seca


M’avorreixen les notícies dels telediaris a l’estiu: no tenen cap interès i maregen. Tot i que conec periodistes i respecto la seva professió, els heavy users d’opinió o bé també fan vacances a l’estiu o bé l’onada de calor els afecta el cervell implacablement.

A El País he llegit una notícia que mareja, i molt: Agua seca contra el cambio climático. De Química només sé un parell de conceptes que em van explicar al batxillerat així que he llegit amb molta atenció que l’aigua seca (pols d’aigua i silici) no és una cosa nova, sinó que es va crear als laboratoris el 1968. Aquesta substància es podria [en condicional] fer servir per absorbir i emmagatzemar l’excés de diòxid de carboni de l’atmosfera?

No ens maregeu amb notícies trampa que només tenen un rerefons econòmic o de finançament, que jugueu diàriament amb l’estupidesa humana. Ens feu “participar, com diria l’Andrés Calamaro, en un coro de subnormales generadores de concepto Light”.