divendres, 28 de maig de 2010

El Baix Penedès a CERCO

CERCO, la fira més internacional de ceràmica, acull obres d’artistes que ja han exposat amb la Camil•la Pérez: Maria Bofill, Joaquim Espuny, Cristina Guzman Traver, Yukiko Murata i Maria Pallejà.
Un cop més, es fa palesa la capitalitat del Baix Penedès al món ceramista.

A més, la Camil•la Pérez els dies 5 i 6 de juny exposa “Oli, pa i vi” a l’ajuntament de Verdú, dins dels actes de la fira de la Ceràmica de Verdú.

Mantis

Ja que no podrem ser-hi a la Feria del libro de Madrid (del 28 de maig al 13 de juny), és interessant comentar la segona novel•la de Mercedes Castro: Mantis. Teté, la protagonista, és una femme fatale que no té res a veure amb la policia de la seva primera novel•la; és una coneguda cuinera que té un restaurant de moda a Madrid.

A la novel•la s’hi intueix una crítica a l’alta cuina, però també al món editorial, als joves artistes o als arquitectes famosos.

dilluns, 24 de maig de 2010

Perduts, perdidos, lost

Per a tots aquells que han sigut seguidors fidels de Perdidos, avui tot s'acaba. És moment de lloances o de crítiques. Després de 121 episodis, amb emocions, morts tràgiques, passions, humor, pistes filosòfiques i la Guerra de las galàxies (en moltes ocasions com a leit-motif), Perduts s'acaba.

Cal destacar que la cadena Fox oferia l'últim capítol a les 6 de la matinada, hora local espanyola, i Cuatro l'oferia només mitja hora més tard: amb aquest retard de mitja hora es pretenia aconseguir el temps necessari per subtitular l'últim capítol, però una errada del tècnic de programació ha portat a què no es veiessin bé els subtítols i a què es deixessin d'emetre 6 minuts del penúltim capítol. Llàstima!

No deixa d'estranyar-me que hem estat pioners a Europa a oferir l'últim capítol en obert, molt abans que d'altres canals nord-americans.

dilluns, 3 de maig de 2010

Rellegint Bearn

Tenia ganes de rellegir Bearn o la sala de les nines, de Llorenç de Vilallonga i tot gràcies a què vaig reveure la pel•lícula La novena puerta.
La última obra de Llorenç Vilallonga és atemporal. És de fàcil relectura ja que, de fet, mai no va estar de moda. És interessant l’ennlaç sobre l’obra que trobareu a: http://lletra.uoc.edu/ca/obra/bearn-o-la-sala-de-les-nines-1956>.

No es podria classificar com a novel•la d’acció, sinó més aviat com a novel•la psicològica. És una novel•la clàssica i més encara si tenim en compte que podríem dividir-la en dues parts directament associades a dos grans mites; la primera part ("Sota l’influx de Faust") al•ludeix al mite de Faust; la segona part ("La pau regna a Bearn"), s’emmarca dins la calma de Les metamorfisis d’Ovidi.

Tornant al desencadenant de la relectura, són interessant les dues adaptacions que se’n van fer: la primera, la televisiva, del 1976; la segona, la pel•lícula que s’estrenava el 1983 i que comptava amb actors com Ángela Molina i Imanol Arias.

A la pàgina de la casa museu Llorenç Villalonga hi trobareu l’adaptació dramàtica d’una part de l’obra Bearn: www.cmvillalonga.cat/cat/video.html

dissabte, 1 de maig de 2010

Mostra d'Art i Arts Aplicades



Els artistes han valorat positivament la Mostra d'Art en un dia festiu com l'1 de maig. S'ha venut, i molt, si comptem amb les valoracions de les amigues Alieva -que s'estrenaven a la Mostra- o de totes les parades amb productes de bijuteria, de vidre, de fusta, de ceràmica, etc. Han causat sensació les cadires personalitzades pintades a mà per a nens de la Cristina Riambau. El passeig Marítim estava ple de gom i gom i només s'ha vist mig buit quan han començat a caure unes gotes cap al vespre.

Visitant una de les parades dels amics de Vilanova i de Vilassar de Mar he pogut entendre d'una manera fàcil i ràpida què és un comprador d'art i que és un fals comprador o passejant amb intenció de no comprar res.

1.- El fals comprador pregunta quin preu té un quadre gran; quan en sap el preu, pregunta per un altre quadre més petit (evidentment, el preu baixa) i finalment acaben per preguntar què val un punt de llibre (patètic).

2.- El comprador d'art està acostumat a fer-se amb dos o tres peces de cop i no acostumava a demanar preus. Elegeix un oli perquè li agrada i en visualitza, de seguida, la ubicació. No pregunta el preu individual d'una obra ni en pregunta la mida. En concret, he pogut assistir a la curiosa escena d'una senyora de Sitges que ha comprat tres quadres -uns vuit-cents euros- que només ha al·ludit al preu quan ha tingut els tres olis embolicats.

[tot i que no m'agrada sortir a les fotos relacionades amb la feina, hi surto amb les ulleres de sol i xerrant]