Durant tot el dia d'avui tindrem totes les edicions dels telediaris a les administracions de loteria gravant els guanyadors de la Grossa, el 2n premi, el 3r, etc. Tindrem sorteig fins demà, sense comptar que el cap de setmana encara tindrem imatges als programes de zapping. Imatges d'alegria, de nerviosisme impetuós, de copes de cava volant pels aires, de crits, de salts, de senyora afortunada a qui ha tocat la Grossa i que surt corrents pel carrer del seu poble amb els "rulos" al cap direcció l'Administració del carrer Major.
Tornarem a veure'ns a casa, davant de la tele, mirant i remirant si serà veritat que tampoc ens ha tocat enguany. I comprarem el diari de demà, esperant la llista de números premiats i repassarem els dècims, un a un no fos cas que se'ns passi algú i hi hagi premi. Farem com les iaies, que diuen que no ens toca perquè abans de tenir els diners ja els hem repartit o gastat.
Si no podeu esperar a demà, mireu les pàgines que retransmeten el sorteig en directe i fins i tot podeu anar introduir els dècims i mirar si són o no premiats. Genial per als impacients.
Ah, se m'oblidava. Si podeu mirar el sorteig en directe, no té desperdici, com cada any, la fauna ibèrica que anhela el seu minut de glòria asseguts a la sala de la Loterías y Apuestas del Estado. Fins i tot, hi ha hagut un que ha cregut que li havia tocat el 2n premi. Llàstima, s'ha equivocat.
En fi, no m'allargo més. Que hi hagi sort, i sinó, ens espera d'aquí a uns dies el sorteig del Niño.
dilluns, 22 de desembre del 2008
El camió desmemoriat (fragment)
El camió desmemoriat
A les 8 del matí després del dia de Reis, un camió gran, de color groc surt al carrer, després d’haver esmorzar dos gots de llet amb cereals. Quan doblega la cantonada del solar on viu, es troba caminant ràpid, però sense saber cap a on es dirigeix. Mira el rellotge per no fer tard... però qui l’espera?, i a on?- es pregunta el camió.
Segueix avançant pel carrer, passa l’estació de tren, i alenteix la marxa perquè li sembla que s’ha perdut. Per sort, passat el semàfor i troba un company: un camió jove, com ell, de color verd i que transporta tota la part de darrere de maons i sacs de morter.
- Bon dia Marcel!- el saluda el camió verd.
- Bon dia Dani!, el saluda el nostre amic.
- Si vols, anem junts cap a l’obra, com cada dia, no et sembla?- diu en Dani, que segueix caminant sense perdre el ritme de la marxa.
- Com dius? Ah, sí, sí. Vinc darrere teu, no vull fer tard. Així, anem cap a una obra –pensà el nostre amic. Ara començo a entendre: el meu company Dani transporta maons i morter, això vol dir que estem treballant a la construcció. Què estarem construint? Un pont, una escola de música, potser una carretera ... també estaria bé construir un magatzem per dormir –pensa en Marcel.
Als cinc minuts d’haver-se trobat els dos companys, arriben a l’entrada de l’obra, passen sense fer gaire soroll, perquè encara és bon de matí. Els primers companys que troben són els gats, que s’hi han passat la nit vigilant l’obra. El vigilant en cap és l’Isidoro, el gat amb més experiència i al que tota la resta de gats respecten per la seva saviesa.
- Bon dia Isidoro, bon dia gatets!, criden els dos camions alhora, a l’entrar per l’obra.
- ¡Buenos días, Dani, buenos días, Marcel! Vaya, vaya, veo que habéis llegado puntuales, y con fuerza para empezar el día. Dejadme ver si tenéis suficiente fuerza.
El gat Isidoro fa un gest per veure si els camions tindran prou força per aguantar els pesos i els esforços que hauran de carregar, entre ciment, morter i maons, i assenteix amb el cap:
- Perfecto camiones, podéis dejar vuestras cosas en las taquillas, ponéos los cascos de protección que empezamos a descargar los ladrillos y los sacos de mortero.
Els dos camions deixen les motxilles amb l’esmorzar, i veuen aigua. El camió Dani comença a descarregar, primer els sacs de morter, i després baixa, amb ajuda d’un company grua, els maons. Però, oh, el camió Marcel no sap què ha de fer; ha oblidat quina és la missió a l’obra. I després de pensar i pensar una bona estona, es queda tot trist.
El gat Isidoro, que ja s’ha preparat per iniciar les tasques de direcció, s’acosta al camió Marcel i li pregunta:
- Què et passa? Que no has dormit bé aquesta nit? Has passat fred al solar? Què tens, et trobes malament?
Però el camió no contesta, i segueix trist. Què li pot passar? Ho sabeu vosaltres? El gat Isidoro, com que veu que no li contesta i ha de dirigir l’obra, fa l’intent de marxar quan el camió Marcel arrenca a parlar: Bueno, ummm... és que no sé què he de fer, m’he oblidat de la meva feina! Quan acaba de parlar, comença a plorar i el gatet Isidoro no trobava la manera de consolar-lo.
El gat reacciona ràpidament i busca una cimentadora i la porta al davant del nostre amic.
- Saps què és això Marcel?
- Una màquina per fer ciment. Cal posar-hi morter, aigua i remenar, a mides proporcionals –diu el camió.
- Fantàstic! –diu el gat
- Fantàstic!- diu el camió. Fantàstic, genial. Riu, content.... però, perdona.... què celebrem?
- Has recordat com es fa el ciment... i tu ets un camió que ajudes a fer ciment. El camió Junior fa de transportista, et porta el material que necessites per fer ciment. Els gatets de l’obra, el preparen, et donen les quantitats justes i tu t’encarregues de remenar fins que el ciment està llest. Un cop el ciment està llest, abans que es posi dur, fem fileres i fileres de maons, els enganxem amb ordre a les fileres i fem parets. Així cada dia.
- Genial! –diu el camió. Després de tant dies de festa entre el Nadal, sant Esteve, cap d’Any i Reis no recordava quina era la meva feina. Com he pogut oblidar-me’n. Sort que us tinc, companys.
I així va ser com l’obra del carrer Montserrat va reprendre la seva feina i l’equip de gats, capitanejats per l’Isidoro, el camió grua, en Dani i en Marcel van poder acabar l’edifici de tres pisos a temps per anar-hi a viure tots junts.
A les 8 del matí després del dia de Reis, un camió gran, de color groc surt al carrer, després d’haver esmorzar dos gots de llet amb cereals. Quan doblega la cantonada del solar on viu, es troba caminant ràpid, però sense saber cap a on es dirigeix. Mira el rellotge per no fer tard... però qui l’espera?, i a on?- es pregunta el camió.
Segueix avançant pel carrer, passa l’estació de tren, i alenteix la marxa perquè li sembla que s’ha perdut. Per sort, passat el semàfor i troba un company: un camió jove, com ell, de color verd i que transporta tota la part de darrere de maons i sacs de morter.
- Bon dia Marcel!- el saluda el camió verd.
- Bon dia Dani!, el saluda el nostre amic.
- Si vols, anem junts cap a l’obra, com cada dia, no et sembla?- diu en Dani, que segueix caminant sense perdre el ritme de la marxa.
- Com dius? Ah, sí, sí. Vinc darrere teu, no vull fer tard. Així, anem cap a una obra –pensà el nostre amic. Ara començo a entendre: el meu company Dani transporta maons i morter, això vol dir que estem treballant a la construcció. Què estarem construint? Un pont, una escola de música, potser una carretera ... també estaria bé construir un magatzem per dormir –pensa en Marcel.
Als cinc minuts d’haver-se trobat els dos companys, arriben a l’entrada de l’obra, passen sense fer gaire soroll, perquè encara és bon de matí. Els primers companys que troben són els gats, que s’hi han passat la nit vigilant l’obra. El vigilant en cap és l’Isidoro, el gat amb més experiència i al que tota la resta de gats respecten per la seva saviesa.
- Bon dia Isidoro, bon dia gatets!, criden els dos camions alhora, a l’entrar per l’obra.
- ¡Buenos días, Dani, buenos días, Marcel! Vaya, vaya, veo que habéis llegado puntuales, y con fuerza para empezar el día. Dejadme ver si tenéis suficiente fuerza.
El gat Isidoro fa un gest per veure si els camions tindran prou força per aguantar els pesos i els esforços que hauran de carregar, entre ciment, morter i maons, i assenteix amb el cap:
- Perfecto camiones, podéis dejar vuestras cosas en las taquillas, ponéos los cascos de protección que empezamos a descargar los ladrillos y los sacos de mortero.
Els dos camions deixen les motxilles amb l’esmorzar, i veuen aigua. El camió Dani comença a descarregar, primer els sacs de morter, i després baixa, amb ajuda d’un company grua, els maons. Però, oh, el camió Marcel no sap què ha de fer; ha oblidat quina és la missió a l’obra. I després de pensar i pensar una bona estona, es queda tot trist.
El gat Isidoro, que ja s’ha preparat per iniciar les tasques de direcció, s’acosta al camió Marcel i li pregunta:
- Què et passa? Que no has dormit bé aquesta nit? Has passat fred al solar? Què tens, et trobes malament?
Però el camió no contesta, i segueix trist. Què li pot passar? Ho sabeu vosaltres? El gat Isidoro, com que veu que no li contesta i ha de dirigir l’obra, fa l’intent de marxar quan el camió Marcel arrenca a parlar: Bueno, ummm... és que no sé què he de fer, m’he oblidat de la meva feina! Quan acaba de parlar, comença a plorar i el gatet Isidoro no trobava la manera de consolar-lo.
El gat reacciona ràpidament i busca una cimentadora i la porta al davant del nostre amic.
- Saps què és això Marcel?
- Una màquina per fer ciment. Cal posar-hi morter, aigua i remenar, a mides proporcionals –diu el camió.
- Fantàstic! –diu el gat
- Fantàstic!- diu el camió. Fantàstic, genial. Riu, content.... però, perdona.... què celebrem?
- Has recordat com es fa el ciment... i tu ets un camió que ajudes a fer ciment. El camió Junior fa de transportista, et porta el material que necessites per fer ciment. Els gatets de l’obra, el preparen, et donen les quantitats justes i tu t’encarregues de remenar fins que el ciment està llest. Un cop el ciment està llest, abans que es posi dur, fem fileres i fileres de maons, els enganxem amb ordre a les fileres i fem parets. Així cada dia.
- Genial! –diu el camió. Després de tant dies de festa entre el Nadal, sant Esteve, cap d’Any i Reis no recordava quina era la meva feina. Com he pogut oblidar-me’n. Sort que us tinc, companys.
I així va ser com l’obra del carrer Montserrat va reprendre la seva feina i l’equip de gats, capitanejats per l’Isidoro, el camió grua, en Dani i en Marcel van poder acabar l’edifici de tres pisos a temps per anar-hi a viure tots junts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)