dijous, 30 de setembre de 2010

Bodas de sangre (premiat)

Contando que no tenía mucho tiempo y que lo hice ilusionada, escribí una reseña de Bodas de sangre para un concurso del blog de la librería LA TRAMONTANA. Los amigos de LA TRAMONTANA (http://www.librerialatramontana.com/) me comunicaban que ha ganado mi reseña literaria.
El esfuerzo recompensado.
Les agradezco tanto las ganas que le ponen a todo proyecto literario que cae en sus manos, a los talleres de escritura, a lo muchísimo que saben de libros .... tenéis que dar un paseo por Sitges.

divendres, 24 de setembre de 2010

Bodas de sangre

LEONARDO:
Pájaros de la mañana
por los árboles se quiebran.
La noche se está muriendo
en el filo de la piedra.
Vamos al rincón oscuro,
donde yo siempre te quiera,
que no me importa la gente,
ni el veneno que nos echa.

NOVIA:
Y yo dormiré a tus pies
para guardar lo que sueñas.
Desnuda, mirando al campo,
como si fuera una perra,
¡porque eso soy! que te miro
y tu hermosura me quema.

LEONARDO:
Se abrasa lumbre con lumbre.
La misma llama pequeña
mata dos espigas juntas
¡Vamos!

NOVIA: ¿Adónde me llevas?

LEONARDO: A donde no puedan ir
estos hombres que nos cercan.
¡Donde yo pueda mirarte!

NOVIA: ¿Oyes?
LEONARDO: Viene gente
NOVIA: ¡Huye!
LEONARDO: Cállate. Ya suben
NOVIA: ¡Vete!
LEONARDO: Silencio. Que no nos sientan
Tú delante. ¡Vamos, digo!

Desde que los amigos de LA TRAMONTANA (http://www.librerialatramontana.com/) lanzaron a sus lectores el reto de escribir una reseña de un libro que les hubiera marcado, no he hecho más que pensar si hacerlo en castellano o en catalán. Me he decidido por uno de los que marcó mi pasión por Lorca: Bodas de sangre.

No pretendo emular a Ian Gibson -que por otra parte, admiro- e intento no recordar sus estudios sobre Lorca porque sería una reseña demasiado técnica y académica.

Tenéis que acercaros a esta tragedia, bien leyéndola bien viéndola representada, porque es la historia de una pasión desgarrada. Es una lectura en tensión desde el principio -donde ya se anuncian presagios de muerte, de sangre- hasta el desenlace trágico del final. Comparada en muchos versos con Calderón o con Shakespeare, Lorca pone de manifiesto la fuerza y la pasión y una acumulación de símbolos tal que reconstruye de manera perfecta las piezas de un espejo roto al que asistimos desde la primera escena. Bien podemos congeniar la pasión por la novela negra y la intriga con estos símbolos como el caballo, el agua (negra), el puñal, y la sangre, que anticipan los detalles de una tragedia culminante. La pasión desenfrenada ocupa el sitio que le pertenece: el caballo desenfrenado, la rivalidad de la sangre, los cuchillos, la muerte.

Una boda que no deja a nadie indiferente, y menos a la novia y a Leonardo.

[para el concurso de reseñas del blog de la tramontana]

dijous, 23 de setembre de 2010

Caleidoscopi: perspectiva de mamà

Jo que - com a bona Aries que sóc- em penso que tot gira al meu voltant, aquests dies enrere he perdut la perspectiva. Ni sóc mala mare ni és dolent que no pugui portar el nen a l’escola de manera temporal.

Avui al matí, viatjant durant quaranta-cinc minuts pels poblets que formen la comarca del Baix Penedès interior, he observat que hi ha moltes mares en la meva situació: mares treballadores que duen els nens a serveis d’acollida escolar o que deixen els nens amb monitores d’autobús. I els nens, tan feliços perquè viatgen en autobús i comencen el dia de manera diferent.

No crec en la sort, però em considero afortunada; afortunada perquè tinc una família que s’està consolidant, perquè sóc feliç i perquè tinc uns amics extraordinaris. Sort d’ells que escolten les meves dèries de mare paranoica i obsessiva, segons com. Quan més se’m fa difícil la conciliació familiar, miro en positiu i veig que vaig tenir un fill només perquè vaig voler-ho. I vull estar compartint amb ell el resum de com li ha anat el dia, si ha jugat molt i quantes paraules noves ha après. Em quedo amb els ulls expressius de quan aprèn coses noves i amb les seves perles filosòfiques, que és un altre dels tresorets que tinc.

dimarts, 21 de setembre de 2010

Els sots, QUÈ?

Quan ens trobem davant d'un llibre, què ens porta a llegir-lo? El títol, la imatge de la portada, l'autor, la contraportada, les crítiques als diaris i als mitjans de comunicació. I si no entenem ni una paraula del títol? Els sots feréstecs: interessant. Ajudant de traducció: "Les valls no salvatges, no domesticades", any 1901.

Ara pensem que som un/a alumne/a inscrit/a a la preparació de les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys i que volem estudiar un grau d'humanitats i que tenim quatre lectures obligatòries de literatura catalana. Genial, una persona agosarada i valenta; com a lectura nova d'enguany: Els sots feréstecs, de Raimon Casellas (publicada el 1901): em sembla completament allunyat de la realitat.

Primer.- És una obra de lectura difícil: el llenguatge és antic i ple de paraules tècniques rurals i del món eclesiàstic. Sinó, jutgeu vosaltres mateixos:

I L'Aleix de les tòfones
¿Aon reïra de bet deuen haver anat a raure els ossos corcats d'aquell jaio del dimoni?
Era tan xaruc, xaruc, que, mentres els uns deien que tenia més de noranta anys, d'altres juraven que havia passat dels cent, i no manca qui fes posta sobre que en duia a l'esquena més de cent quinze o de cent vint.

Segon.- Tot i que és la primera novel·la que se suposa que inicia el corrent del Modernisme català, ni els crítics es posen d'acord a etiquetar-la: no es pot dir que és una novel·la rural perquè no és ben bé això (tot i que hi ha molts vocables i dos personatges que són plenament rurals); no es pot dir que conté elements del Naturalisme (perquè l'estem comparant amb Narcís Oller i no és ben bé això); no es pot dir que s'acosta al Decadentisme perquè tampoc acaba de ser això ....

Si ja costa que els alumnes llegeixen tots quatre llibres de literatura catalana, imagineu-vos enguany; acabaran per mirar informació al "tito" Google o a la wikipèdia. Em penso que trobaran l'edició digital de l'obra i, amb sort, una aproximació amb glossari dels mots incomprensibles.

Com a professora, sé que es llegiran amb delit els meus apunts, posant atenció a la caracterització de personatges i a la dualitat contínua de la novel·la: cultura vs. natura i vida vs. mort. I sinó, sempre podeu respondre l'altra opció de literatura catalana a l'examen.



dijous, 9 de setembre de 2010

Ho llegeixo negre

No era d’estranyar que el Harlan Coben, el creador del Myron Bolitar, fos guardonat amb el IV Premi Internacional de novel•la negra RBA. De fet, aquest autor pot pressumir de ser el primer autor en aconseguir els tres guardons més prestigiosos de la novel•la negra: l’Edgar Award, el Shamus Award i l’Anthony Award i ha pressumit d’orgull en rebre el premi RBA perquè a Espanya va començar a escriure la seva primera novel•la mentre era guia turístic a la Costa del Sol.

Avançava que la propera novel·la, Live Wire, sortirà publicada a finals de novembre i que hi trobarem una reflexió sobre els límits de la sinceritat i el perdó quan hi ha vincles familiars. La història començarà quan una ex estrella del tennis femení -embarassada de vuit mesos- demana ajuda al Myron Bolitar perquè trobi el pare del fill que està esperant.

Si us interessa la novel·la negra, us recomano la revista digital SERIE NEGRA: http://www.serienegra.es/

divendres, 3 de setembre de 2010

No marxareu d'excursió, nens

Molt em temo que la majoria de les mares i pares que avui hem assistit a la reunió de presentació del nou curs escolar al nostre col•legi no valoraran altra cosa que aquesta: ni excursions ni colònies.

La reivindicació que el claustre del col•legi ha adoptat –per majoria com a òrgan col•legiat que és- com a queixa per la supressió de la jornada intensiva al mes de juny no ha agradat a tothom. Des de la Direcció del col•legi s’ha instat que tants els pares com l’AMPA facin extensiva una queixa dirigida al Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Per als qui no ho sabíem, ens han informat que el professorat no està obligat a assistir a excursions ni a colònies i que s’hi ho fa, és de manera voluntària.

Si més no, els que entenem les reivindicacions i estem en sintonia amb el grup de professors valorem (-i molt-) la implicació del professorat en la majoria de projectes que han aconseguit tirar endavant per a l’escola enguany: lingüístics, científics i de foment de la intel•ligència.

dijous, 2 de setembre de 2010

De festa amb la normalitat

Si hi ha una fira que m'agrada de debò aquesta és la Fira de Tàrrega: des del disseny del cartell fins al director creatiu, en Jordi Colomines (que diu adéu al seu càrrec després de l'edició d'enguany).

Del 9 al 12 de setembre hi ha programades 89 companyies d'espectacle de carrer. Si comptem que aquesta fira té el mateix pressupost que l'any passat -de gairebé 1 milió i mig d'euros- i segueixen tenint fins a 13 companyies internacionals, tot i la crisi, és un símptoma de la bona gestió de l'equip de FIRATÀRREGA.
A més, celebren aniversari: enguany és la trentena edició.

dimecres, 1 de setembre de 2010

vila domenio

A tots aquells que ens estimeu i que ens desitgeu sempre el millor, us comento que ja estem instal·lats a Sant Jaume (dels Domenys). Segueixo venint al Vendrell i aniré una mica més atrafegada que de costum, però molt il·lusionada: nova etapa i nova col·laboració.
A partir d'ara col·laboraré amb la revista local Vila domenio, que s'edita a Sant Jaume i que es publica cada dos mesos; la meva tasca tindrà a veure amb ressenyes literàries.