Retrobament: descans

RETROBAMENT

Camí que refaig, compto les pedres
del riu blau de la infantesa.
L'aire blanc i infantil dels pollancres,
la frescor...
Verda i blanca sento la pau;
L'harmonia del descans.


Estaré uns dies de vacances, ens retrobem aviat.

Arqueta vulgaris

Ara que els pops estan de moda gràcies al Paul -l’oracle infalible que ha predit que guanyarem el Mundial de Sudàfrica 2010- i que els més fidels a la Roja tenen el to del pop Paul al mòbil, em ve al cap el dia en què vaig veure com el promotor del meu pis es menjava un carpaccio de pop; l’octopus vulgaris li va saber a poc; llàstima, perquè el lloc era ideal i el plat era caríssim. Aquests dies –sinó que li diguin també als meus veïns- estic recordant molt sovint la promotora del nostre edifici.
Gràcies a feina vulgaris dels promotors hem hagut de foradar la planta baixa de l’edifici amb una sonda a la recerca d’una arqueta perquè al Llibre de l’edifici no es feia constar res al respecte. Us ben asseguro que mai no havia sentit aquest mot: "arqueta", però ara ha passat a formar part del meu vocabulari i de les paraules que em fan posar en alerta: una construcció, oberta pel damunt, situada a dalt d’una canonada que distribueix l’aigua.

Arran de la comprensió d’aquesta paraula n’he après d’altres: regatge, paral•lelepipèdica i que el verb. desembossar té dues accepcions:
1. Fer cessar d’estar embossat. Traduint: Treure un embós, un obstacle
2. Pagar, fornir de la seva bossa (un import).

Doncs això, que els veïns vam desembossar -accepció 2- per comprar un pis que té una arqueta vulgaris mentre el promotor, embargat fins a dalt, encara pot menjar carpaccio de pop.

El sufix –astra de fillastra i madrastra

Estic segura que és la meva deformació professional que em porta a pensar que el sufix
–astre/-astra (que no es pot considerar ni augmentatiu ni diminutiu) és despectiu, sinó mireu què li passa a metge → metjastre/metjastra, polític → politicastre/politicastra, etc.
No, fillastra i madrastra no són mots despectius.

Ahir, venint de recollir la meva fillastra des de Madrid, hi pensava. Relació d’una fillastra amb una madrastra i viceversa. Una situació nova. Fins ara he vist el meu fill relacionar-se amb el seu padrastre, i el padrastre interaccionant amb el fill. Ara em toca a mi, i a ella. És d’allò més normal que aquests dies les amigues i els coneguts em preguntin: com ho porteu? Està gelosa la nena?
Fins ara només coneixia les madrastres de la literatura infantil: dels contes dels germans Grimm o les dels contes de Perrault: inclinades a fer mal i cruels. O les madrastres carinyoses, d’El Elogio de la Madrastra, en què Mario Vargas Losa explica una relació eròtica –per cert-.

És interessant i no deixa de sorprendre’m com els nens veuen com a fet quotidià aquestes relacions “sobreposades” de madrastra que fa de mare i de padrastre que fa de pare. Ens caldrà a tots molta confiança. Espero que els meus ninos confiïn en mi.

[Imatge de Gustav Klimt]