Jo que sóc lorquiana i fervent lectora dels estudis crítics de l'Ian Gibson sobre l'obra de Federico G. Lorca, estic completament segura que Lorca se sentiria content amb el fet que s'ha anul·lat la sentència que condemnava a mort el poeta Miguel Hernández.
Ahir va ser una de les notícies culturals més comentades a tots els mitjans de comunicació, tant orals com escrits. Fins i tot, la notícia pot ser molt positiva a fi de conèixer una mica més la figura del "pastor poeta" pel fet que, precisament, Miguel Hernández no va ser tan autodidacta com s'havia afirmat ja que havia tingut una escolarització important -almenys fins que fa complir els catorze anys-.
Em venia de gust de recordar les paraules d'ànim que Federico G. Lorca escrivia a Miguel Hernández quan el jove poeta -tenia vint anys quan va conèixer Lorca- li demanava per què la crítica no es pronunciava sobre la primera col·lecció de versos: Perito en Lunas. Lorca, molt comprensiu, i recordant el silenci -tot i que menys glacial- amb què va ser rebuda la seva primera col·lecció de versos, Libro de poemas, li contesta donant-li ànims:
Tu libro está en silencio, como todos los primeros libros, como mi primer libro, que tanto encanto y tanta fuerza tenía. Escribe, lee, estudia. ¡LUCHA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada