dissabte, 5 de juny de 2010

L'oci femení


No entenc què li troben les mamis del col·le a Sexo en Nueva York (2). Avui queden per anar-se a mirar la pel·lícula i fan un frankfurt després. A mi que no m'esperin. No crec que tinguin gaire ànims d'atipar-se amb menjar greixós i begudes amb gas quan vegin els cossos esculturals que marquen les quatre protagonistes ... M'explico: quan va sorgir la sèrie nord-americana, a finals dels anys noranta, va ser un èxit rotund. Dones que s'expressaven lliurement sobre sexe i sobre homes i que no eren considerades unes desvergonyides. Ho celebro, tot un èxit.

Però que n'estrenin la segona part de la versió cinematogràfica, amb les crítiques tan negatives que està tenint arreu del món, que fins i tot l'està superant Shrek, felices para siempre i que hi hagi DONES que estiguin desitjant veure com les protagonistes de la pel·lícula ja ni es conformen amb anar retocades amb el Photoshop per sentir-se guapes, això ja molesta.

I molesta que estigui tan de moda tot allò chic, i tot allò que està tan in; perquè les cadenes de televisió espanyoles, que sempre fan tard en tot allò que marca tendència arreu del món, es posen d'acord en la programació "femenina" o "d'oci femení". Igual que tenim programes per a famílies, com aquests programes d'humor que fan a Telecinco i a Antena 3, igual que tenim programes de nens cantaires a Telecinco i a Antena3, també s'hi posen d'acord amb programes com Mujeres Ricas (la Sexta) i Casadas con Hollywood (Cuatro). I em molesta perquè és d'allò més inapropiat pels temps que corren.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada