dilluns, 3 de maig de 2010

Rellegint Bearn

Tenia ganes de rellegir Bearn o la sala de les nines, de Llorenç de Vilallonga i tot gràcies a què vaig reveure la pel•lícula La novena puerta.
La última obra de Llorenç Vilallonga és atemporal. És de fàcil relectura ja que, de fet, mai no va estar de moda. És interessant l’ennlaç sobre l’obra que trobareu a: http://lletra.uoc.edu/ca/obra/bearn-o-la-sala-de-les-nines-1956>.

No es podria classificar com a novel•la d’acció, sinó més aviat com a novel•la psicològica. És una novel•la clàssica i més encara si tenim en compte que podríem dividir-la en dues parts directament associades a dos grans mites; la primera part ("Sota l’influx de Faust") al•ludeix al mite de Faust; la segona part ("La pau regna a Bearn"), s’emmarca dins la calma de Les metamorfisis d’Ovidi.

Tornant al desencadenant de la relectura, són interessant les dues adaptacions que se’n van fer: la primera, la televisiva, del 1976; la segona, la pel•lícula que s’estrenava el 1983 i que comptava amb actors com Ángela Molina i Imanol Arias.

A la pàgina de la casa museu Llorenç Villalonga hi trobareu l’adaptació dramàtica d’una part de l’obra Bearn: www.cmvillalonga.cat/cat/video.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada