La pel•lícula Más allá del tiempo, es queda en un no-res si traiem la magistral interpretació de la Rachel McAdams (El diario de Noah) perquè l’Eric Bana sembla que no acaba de creure’s el personatge que li toca defensar: un home que pateix una malaltia congènita que el fa viatjar a través del temps.
Llàstima que a la pel•lícula no s’hagi reflectit la incertesa i l’angoixa que pateix Henry, que tan bé reprodueix l’Audrey Niffenegger en la seva primera novel•la: La mujer del viajero en el tiempo. El 2003, moment en què es va publicar la novel•la, es va considerar que combinava tant ciència-ficció com romanticisme. En concret, s’hi utilitza el viatge en el temps per tractar la manca de comunicació i la distància en les relacions humanes, alhora que aprofundeix en algunes qüestions existencials.
Com moltes vegades diem, és molt millor la novel·la que no pas l'adaptació cinematogràfica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada