Parem la taula!

Aquests dies de descans estem fent moltes activitats a casa: els nens fan activitats individuals de destresa que després convertim en petits records per a la família. Manualitats úniques!

Taller: parem la taula!
En un paper mida A3 demanem als nens que dibuixin els seus cosins, germans, tiets, avis ... o amiguets; un cop fet el dibuix, el plastifiquem i ja tenim un pràctic protector de taula. El protector de la foto és per als avis, a més, hi ha immortalitzades les primeres grafies del nét gran, i està signat pel geni artista ... què més poden demanar-hi?

El James Joyce més inintel·ligible, ara coherent

Em pregunto si valdrà la pena que dos experts literats hagin estat durant trenta anys revisant l’obra Finnegans Wake, de James Joyce, i si el resultat serà tan coherent com anuncien els editors i podrem finalment llegir l’obra més inintel•ligible de tots els temps.

Avui es publica la primera versió revisada de Finnegans Wake, que es va publicar per primer cop el 4 de maig de 1939: el públic va considerar que James Joyce havia perdut literalment el cap. Difícil de classificar, és una obra que aplega fins a setanta llengües diferents.

Ningú no s’havia atrevit a tocar la primera edició fins ara. Setanta-un anys més tard, l’editorial Houyhnhm –com la raça de cavalls tranquils i racionals de Els viatges de Gulliver- en presenta la versió corregida (s’hi han detectat prop de nou mil errades).

Si esteu pensant en comprar aquesta edició revisada, prepareu la bitlletera: l’edició bàsica costa al voltant de tres-cents euros. Si preferiu l’edició especial, nou-cents euros.

Henders: bio-thriller amb entrades a youtube

Els amics de la llibreria La Tramontana m’havien recomanat –i molt- la lectura de Henders, de Warren Fahy. Ara entenc perquè.

Tot i que la qualifiquen de ciència-ficció, diria que és més aviat un bio-thriller.
Una trama no original –una illa misteriosa, un grup de joves dins d’un reality- resolta originalment. Un ecosistema misteriós i salvatge, en tons blaus i liles, combinat amb científics que moren t’engoleix des de ben aviat. Hi destaco la reflexió ecològica del paper de l’ésser humà en l’evolució i la idea d’”humanitat” en majúscules.

És igualment interessant els dibuixos sobre camp de les criatures que poblen aquest ecosistema allunyat del món que coneixem: formigues-disc, rates Henders o els spigers. El repte és llegir Henders sense que us agafi picor a les cames!

Lorca a Miguel Hernández: ¡LUCHA!

Jo que sóc lorquiana i fervent lectora dels estudis crítics de l'Ian Gibson sobre l'obra de Federico G. Lorca, estic completament segura que Lorca se sentiria content amb el fet que s'ha anul·lat la sentència que condemnava a mort el poeta Miguel Hernández.

Ahir va ser una de les notícies culturals més comentades a tots els mitjans de comunicació, tant orals com escrits. Fins i tot, la notícia pot ser molt positiva a fi de conèixer una mica més la figura del "pastor poeta" pel fet que, precisament, Miguel Hernández no va ser tan autodidacta com s'havia afirmat ja que havia tingut una escolarització important -almenys fins que fa complir els catorze anys-.

Em venia de gust de recordar les paraules d'ànim que Federico G. Lorca escrivia a Miguel Hernández quan el jove poeta -tenia vint anys quan va conèixer Lorca- li demanava per què la crítica no es pronunciava sobre la primera col·lecció de versos: Perito en Lunas. Lorca, molt comprensiu, i recordant el silenci -tot i que menys glacial- amb què va ser rebuda la seva primera col·lecció de versos, Libro de poemas, li contesta donant-li ànims:

Tu libro está en silencio, como todos los primeros libros, como mi primer libro, que tanto encanto y tanta fuerza tenía. Escribe, lee, estudia. ¡LUCHA!

El vestit funerari de Pere el Gran

Per a tots aquells que ens hem hagut de llegir amb més o menys ganes les quatre cròniques catalanes, ara tenim la possibilitat d’esbrinar si Pere el Gran va ser enterrat vestit de monjo. A la segona gran crònica catalana, el Llibre del Rey en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats, Bernat Desclot descrivia la mort del rei al monestir de Santes Creus.

S’han tret les restes de Pere el Gran del monestir de Santes Creus i efectivament, coincidint amb la crònica de Bernat Desclot s’han trobat mostra de tres teixits: llana (li cobreix el cos), lli (a diferents parts del cos) i seda de color granat (sota el cap):

Quan fo mort aquest noble rei En Pere d'Aragó, ajustaren-se a la cambra on jaïa tots los prelats, e los barons e els rics-hòmens de la terra, mogueren aquí lo major plor e lo major dolque anc hom veés, que greu cosa e dura seria de retraer e de recomptar lo dol e lo plor que menaren aquí bisbes, e abats, e prelats, e comtes, e barons, e rics-hòmens e cavallers de la terra, e hòmens d'orde e de religió. Enaprés empararen-se del cors l'abat e los monges de Santes Creus, on havia en sa vida sa sepultura eleta aquell noble rei d'Aragó, e banyaren-lo, e adobaren-lo e vestiren-lo així com a monge; e hac hom una caixa e folrà-la hom dins e defora de bell presset vermell, e mès hom llaïns l'honrat cors del rei d'Aragó.

De moment, però, els experts no han trobat cap indici que la vestimenta pogués atribuir-se a un rei ni hi ha senyals aparents d’aixovar funerari. Caldrà confirmar, doncs, si el rei Pere el Gran va ser enterrat amb un hàbit de monjo.

Fa cosa d’un any vam poder saber pel Museu d’Història de Catalunya i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat que el sepulcre d’aquest rei, al monestir de Santes Creus, contenia intacte el cos del rei. S’hi han analitzat les restes d’un dels reis amb més influència de la corona catalano-aragonesa i se n’han tret les primeres conclusions dels treballs (que podeu consultar a l’espai patrimoni.gencat).

Versionat en clau zombi

És un fet, les versions zombi que corren per la xarxa d'obres clàssiques de literatura són un èxit: La casa de Bernarda Alba zombi té unes nou mil descàrregues i tot apunta que seguirà en augment.

Versions de ciència-ficció i de terror de Shakespeare o de Jane Austen es colen a les aules dels instituts nord-americans, on els professors de literatura accedeixen a la versió que més connecta amb el públic adolescent: la velocitat de les imatges del cinema americà, la immediatesa televisiva, el vertigen dels videojocs i la urgència dels missatges verbals electrònis fan que es pugui incloure dins de temari la versió zombie d'Orgullo y prejuicio .

Un nou fenomen curiós i sorprenent basat en la mescla paròdica i disparatada d'obres d'autors clàssics. I la tendència és que sigui un èxit a la xarxa i després tingui ressò als mitjans convencionals: "Es muy significativo que fueran antes un best seller en Amazon que en la lista de cualquier periódico".

El vampir d'Stephen King

Ara que està tant de moda tot allò relacionat amb els vampirs (per l'èxit de la saga Crepúsculo o l'exitosa sèrie True Blood) i que arriben a sortir productes que s'hi inspiren -una coneguda marca de dolços de xocolata s'hi inspira en l'escena que l'Edward confessa la Bella que és un vampir- apareix l'Stephen King anunciant que s'estrena al món del còmic amb American Vampire.

Promet ser una història no típica i que els diferents protagonistes del còmic no són vampirs tradicionals o -al menys- com estem acostumats a veure'ls representats.

Al mestre del terror -que ja ha vist com una novel·la pot convertir-se en còmic però que mai abans havia escrit un guió original per a còmics- van haver d'explicar-li que els núvols dels pensaments que llegia a les historietes dels superherois d'abans ara ja no es fan servir.