Mostra d'Art i Arts Aplicades

Ja s'ha obert el període d'inscripcions a la Mostra d'Art i Arts Aplicades (6a edició), que se celebrarà el ds. 30 d'abril, al pg. Marítim de Coma-ruga.

Per participar en la preselecció per a l'adminissió, els artistes interessats poden trametre la sol•licitud de participació per correu electrònic (promocio@elvendrell.net) o a l'oficina de Promoció Econòmica de l'Ajuntament del Vendrell (c/ Camí Reial, 13-17, 4a planta, 43700 El Vendrell), acompanyada de la documentació següent:

- un mínim de tres fotografies en color de l'obra o el producte

- un resum del currículum

- una fitxa tècnica de l'elaboració de l'obra o el producte

El termini de presentació de sol•licituds finalitza el 15 d'abril del 2011.

Més informació: http://www.mercatsifires.cat/mostradart.php

[Olis de Ruth del Fresno]

Si les esponges parlessin

A la Cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys hem trobat un producte que ens ha cridat força l'atenció. Ens agrada tenir productes de la comarca: vi negre de les cooperatives, el cabernet d'Albinyana, el cava de Sant Sadurní, etc. Aquesta tarda, hem trobat aquest producte i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres.

Es tracta d'un envàs ecològic de 3 l de vi negre (4 ampolles) i que en permet una millor conservació. El vi es manté envasat al buit de la primera a la última copa. Hi ha una pràctica aixeta que hem de pressionar cap amunt per servir-hi el vi. Val la pena, és fàcil d'emmagatzemar; us agradarà i l'envàs val una mica més de 4 €. Vist l'èxit, a CELLERS DOMENYS estan pensant de comercialitzar-ne el vi blanc.

[Hi poso aquest títol perquè he relacionat un borratxo amb una esponja, pel fet que absorbeix líquid en grans quantitats].

Me cuesta tanto olvidarte

Cómo me cuesta olvidar a la promotora que construyó nuestro edificio de tres pisos y un local. Ojalá lea mi bloc ya que no lee los burofax y hace caso omiso a los requerimientos legales que van a morir a buzones fantasma.

Si me lee, la bomba de agua se ha estropeado tres veces gracias a que a su amigo instalador colegiado técnico no le tembló la mano al instalarnos unos motores potencialmente impotentes. Bien, parece que vamos a tener no que reparar la bomba, sino cambiar todo el sistema de engranjes, motores y sistema de motor auxiliar.

Si me lee, aún no hemos estrenado el ascensor: máquina impecable, de suspensión lenta, valorado en 15.000 € y que el Departament d'Indústria de la Generalitat tuvo que inutilizar ya que el elevador ni estaba registrado ni reunía las características técnicas. Qué plan más bien urdido, más bien trazado: pagar un ascensor a través de pagarés distraídos ... y dejar medio pagado el ascensor. Genial idea, pero recuerdo que el ascensor no está al corriente de pago.

Si me lee, dos semanas tuvimos en jaque a nuestros vecinos porque resbalaban al pasar por la acera de nuestro edificio. ¿Que qué pasó? Fácil, los restos del líquido desatascante de un desatasco dantesco del que salieron restos de obra insertados en una de las tuberías que conectan los bajantes hicieron caer a más de un transeúnte.

Si me lee, no creo que dar una capa de minio a las barandillas fuera a robar mucho tiempo a los obreros ni tuviera un coste excesivo. Se habría evitado la corrosión de toda superficie de hierro.

(Nota al pie: nótese que la última frase és impersonal; el verbo es impersonal. 

Es impersonal porque la promotora ya no consta en ningún registro mercantil, cambia el empadronamiento a su antojo y está en quiebra y es insolvente ...  ergo ¿estoy culpando a alguien?)

Sí, volem

Sí, una mica de bogeria hi ha en tot allò plegat. Casar-nos? Jo que sempre he dit que no em casaria, no se’m va ocórrer res més que dir-ho per Reis: ens casem?

Com que sou alguns que ho sabeu, m’heu demanat que escrigui com van els preparatius. Doncs bé, primer de tot, no tenim data, ni lloc, ni vestit, ni res de res. Així que no patiu, que us avisarem amb temps perquè us agendeu. Sabem que si només volem convidar família, serem un centenar, comptant pel cap baix.

I hem pensat que primer hauríem de buscar un lloc i jo vull fer-ho envoltada de vinyes. I aquí estem, buscant llocs amb vinyes i per la zona. Us explico que ahir vam estar a una masia de la Bisbal (ja us en parlaré més endavant perquè ens va encantar: és molt acollidora i no és excessivament cara), però no és allò que busquem. Tot i que no l’escollirem, la propietària –la Cristina- ens va parlar d’altres llocs i de restaurants que estaven molt bé. Jo insisteixo que volem alguna cosa més personalitzada i no sé si acabaré de plasmar allò que vull amb allò que ens ofereixen.

(Nota: m’hi expresso en una primera persona perquè el Niko, en principi, s’hi adapta als suggeriments de la núvia que tot ho apunta i que tot ho pregunta)

L'extravagància de Vasile

No negaré que la Pilar Rubio és guapa, però és que està operadíssima. És un dels àngels del Vasile -tot i que ella no en dóna gaire importància-.
Dies abans de començar a presentar la gala d'Operación Triunfo dèia que estava il·lusionada amb aquest projecte i que esperava ser natural, tal com és ella. En només un any, ha passat de ser una simple reportera de la Sexta a presentar un late-show. Em fa gràcia quan parlava de grandiositat del format, que si ara mateix les paraules OT són el segon ítem més reproduït al facebook i al tweeter; que mai s'havia vist una cosa semblant en televisió.
En fi.

Pels que ens agrada la música i volem descobrir noves veus, la gala d'ahir va ser extravagant, pesada, avorrida i soporífera fins a més no poder. La Pilar estava sobreactuada i estava més pendent del "pinganillo" que de mirar els membres del jurat per saber si tocaven valoracions o nominacions (vaig perdre el compte de les vegades que es va equivocar l'angelet).

Si és cert que faran cas de l'audiència, que no posin tants anuncis i no imitin el Risto, que ahir no sabia qui feia més de dolenta, la Noemí (a un concursant li va dir que semblava que s'havia empassat son pare) o l'Eva (es referia a una concursant dient-li: "la del bombín" i també va ser dura amb la concursant invident).

Sóc la meva coach

Sóc la meva entrenadora. El mètode? Dirigir, instruir i entrenar una persona (jo) amb un objectiu: aconseguir una meta.

Si ens posem a mirar, hi ha molts mètodes de coaching. Per deformació professional em va interessar el coaching coercitiu, basat en l'ús del llenguatge i com en determina el comportament i les emocions. Però n'hi ha de molts tipus: co-active coaching, autocoaching, coaching de vida, coaching executiu, coaching estructural, coaching integral, coaching filosòfic.

Les pistes positives per organitzar-me són:
a.- Pensament positiu
b.- Priorització de tasques: és important? és meu o d'un altre?
c.- Objectiu. Si sé què vull aprofito bé el temps

d.- Planificació (ja tinc un objectiu definit previ)

e.- Programació. Tasques

I la llengua, catalana

Sí, només falten dues setmanes perquè em presenti als alumnes que preparen la selectivitat. D'entre els alumnes torno a tenir família del Niko: cosines, cosins germans, una germana d'una neboda, en fi ... enguany també tindré companyes de feina, així que espero que quedin contentes, sinó pufffffffffffffffffff. Sort que no he d'examinar-los, sinó els aprovaria a totes i a tots.

No vull desmarxar del que us volia comentar; enguany hi he estat treballant molt al temari, sobretot al de llengua catalana. He aconseguit un temari complet i amb molts exercicis i tenint més en compte que mai les preguntes d'examen. Últimament, més que la gramàtica, l'ortografia i la sintaxi ha pres més importància a les proves de llengua catalana el lèxic. És per això que he preparat exercicis de sinonímia, d'habilitació i de frases fetes perquè els alumnis arribin preparats a les proves.

Això sense abandonar els "maleïts" complements directes, indirectes i els fabulosos i genials pronoms febles.
En fi, volia compartir amb vosaltres el temari de llengua catalana perquè us pot resultar útil però no sé com adjuntar l'arxiu: algú m'ajuda?

Made in Tramontana

Ja podeu participar en el concurs Por qué lees? de la llibreria La Tramontana i podeu seguir-los al facebook; teniu temps fins al 31 de gener. I de premi: un faristol per a les vostres lectures mentre viatgeu.

Per fi, no m'ho puc creure, després de molt de temps al darrere, avui vindré a Sitges, a la meva estimada llibreria. Bé, un altre objectiu aconseguit. Us explicaré les novetats ...

El secret

Enfortir una família ja creada, assumir noves responsabilitats, convertir-me en madrastra, i una llarga llista de coses: l’any 2010. La saturació de finals d’any va fer que la Isabel em regalés El secret, de Rhonda Byrne. “Crec que et pot anar bé, tot i que és difícil de posar en pràctica”, em va dir.

No és un llibre recent, però en qüestió de dies el vaig veure (té una mida petita) en un aparador d’una massatgista i terapeuta i al despatx d’una assessora personal o com ara li diuen, coach.

El secret d’aquest llibre és un misteri al qual només van tenir-hi accés Plató, Newton, Carnegie, Beethoven, Shakespeare, Einstein, etc. i que és la clau per aconseguir l’èxit en totes les àrees de la vida: salut, feina, amor, família, riquesa, espiritualitat ... L’autora vol fer-nos arribar aquest missatge amb la finalitat de canviar de manera positiva la nostra vida.

És un llibre d’autoajuda que m’ha servit i que em recorda tot allò positiu que som i que tenim i tot allò que positivament volem acabar aconseguint. Aquest llibre no només va ser un èxit de vendes, sinó que va venir acompanyat de l’èxit de la pel•lícula (documental) i de les nombroses pàgines d’internet en què es posen en marxa els mecanismes de la llei d’atracció, cursos d’autoajuda, d’exercicis, etc. Si hi voleu fer una ullada al secret que només coneixien els grans il•lustres, podeu quedar-vos amb aquestes idees que es van repetint al llarg de les pàgines:

• El Secreto te da todo lo que quieres: felicidad, salud y riqueza. Bob proctor.

• Tu puedes tener, hacer o ser todo lo que quieras. Dr. Joe Vitale.

• Podemos tener cualquier cosa que elijamos, no importa que tan grande sea. ¿En que tipo de casa quieres vivir? ¿Qué tipo de negocio quieres tener? ¿Quieres lograr mayor éxito? ¿Qué es lo que realmente deseas? John Assaraf.

• Este es el Gran Secreto de la Vida. Dr John Demartini

Ara que ja hem compartit aquest secret amb la Rhonda Byrne, podeu fer-lo vostre i aplicar-lo.

Un dels regals: unes tissores

El regal que us presento és un dels regals més especials d'aquest Nadal. Els regals, com explicava ahir l'Elsa Punset, són un missatge per a l'altra persona.

Després de meditar-ho molt, em vaig decidir per regalar unes tissores. Les tissores no s'han de regalar (des de la mitologia, les tissores, el fet de filar, els fils, representen el temps i la fi del temps, és a dir, la mort); regalar unes tissores significa, per tant, desitjar-li mal o la mort a algú.

En cap cas pretenc matar la persona a qui regalaré les tissores, sinó més aviat el contrari. Si la persona a qui regalo les tissores em dóna una moneda a canvi -simbòlicament- està acceptant el meu regal i, per tant, estic refent el fil que se'ns va descossir fa un temps. Estic refent la nostra relació.

El regal, ben mirat, també em serveix perquè em recordi perquè una de les coses que més li agraden és cosir i em serveix per desitjar-li bona sort (el gat negre). Com aquelles coses que són màgiques i es produeixen sense més, vaig trobar el blog de la Gema Torres, el hilo de Penélope. Aquí hi trobareu moltes més coses interessants: tiendaelhilodepenelope.blogspot.com

Bon nadal (I). Targetadefelicitació

Sí, ja m'ho dieu prou: aquests dies he aparcat el blog i no llegeixo res de nou: estic amb la família i és NADAL.
Ara que tenim dos nens a casa, hem decidit que col·laborin a l'hora de celebrar el Nadal. Hem decidit no consumir tant i fer les coses a casa, més naturals i manuals.

Una de les primeres coses que hem fet són les targetes per felicitar el Nadal a la família i als amics. Hem preferit no visitar la fotògrafa i muntar l'estudi de fotos a casa, al menjador. Els nens s'ho van passar molt bé (hi va haver moments de baralles, plors, etc.), tot va quedar brutíssim ... però la targeta s'ho mereixia.

Vam començant banyant els nens i fer-los passar per una sessió de perruqueria i estilisme (al bany). Vam donar-los gorros, diademes, disfresses, perruques, confetti, etc. i la única condició era que s'ho passessin bé. Algunes de les fotos que no vam poder elegir són aquestes -l'Aihala surt bé i el Marcel bé s'enfadava bé mirava cap a Mart-

Creieu-me si us dic que vam fer unes noranta fotos i en vam poder aprofitar quatre.

Aquí teniu el resultat de la targeta:

BON NADAL!

[He d'explicar-vos, també, què més hem fet: galetes i decorar la casa]

Microrelatos made in "La Tramontana"

La librería "La Tramontana" vuelve a movilizarnos en uno de sus concursos habituales; como viene siendo habitual, hay premio. Esta vez se trata de un concurso de microrelatos. ¿Qué qué són microrelatos? Relatos de máximo 100 palabras.
El tema es Adiós, CH y LL, adiós:

Podéis localizar el foro en facebook, en Club de Amigos de la librería "La Tramontana".

¿Eliminar archivo? Sí, no, eliminar varios

Esta semana no he tenido tiempo ni para leer un poquito (ni una sola novedad editorial), así que he decidido "postear" sobre otra de las grandes artes: la fotografía. Ni me dedico a ello ni entiendo, pero en plan casero, ¿quién no tiene un album familiar?

El de este fin de semana ha sido un tanto especial, con muchísimas fotos, diferentes encuadres y donde prevalece la fantasía y sinceridad y el desenfoque. Ante todo, unas fotos que curiosamente me llaman la atención, no por su belleza, sino por la cotidianiedad que hay en ellas.

La de cantidad de cosas que podemos descubrir mirando con detenimiento el reportaje de fotos de la última escapada a Madrid. Si la cámara de fotos la porta una niña a la que le encanta hacer fotos, probablemente se descubren "pequeños hallazgos" que me niego a borrar de la memoria de la cámara de fotos.

Les llamaron la atención los finales de las cañerías fantasiosas, cual caballeros andantes deseosos de batallas, en Alcalá de Henares:

 O los remos de las barcas del Retiro, en Madrid:

 El agua calmada:

 La grandiosidad de unas hojas de cualquier parque madrileño que -dicho sea de paso- ocultaban la cara de un avergonzado objetivo que quedó así inmortalizado:

 O se puede apreciar el making off delante de la casa natal de Miguel de Cervantes, en Alcalá de Henares, con todos los protagonistas distraídos i/o ajenos al momento foto:

 O un simple paseo, convertido en algo casual:

...

Sota l'epidermis d'una funcionària

Què hi pot haver sota de l'epidermis d'una funcionària que exerceix a l'administració pública des de fa més de quaranta anys? Sabiesa i prudència, mesclat amb realisme (que no pessimisme), amb la dosi exacta de precisió lèxica acompanyat d'una dura crítica cap al futur no gaire llunyà i d'un lleuger desencís. Ara bé, si més no, el problema el tenim les funcionàries que quedem, perquè aquesta senyora se'ns jubila de la vida administrativa pública.

Més d'una vegada he pensat que de gran m'agradaria tenir la sabiesa, l'acumulació d'experiència, de situacions viscudes, de manera de resoldre problemes d'aquestes funcionàries amb lletra majúscula, coneixedores d'un tema i amb idees clares que sembla que mai decaiguin i que s'han decidit a fer que l'administració pública sigui això, administració organitzada a fi d'interactuar i operar amb un tercer.

M'agrada poder compartir moments amb gent que ha tingut a les seves mans decisions que canvien el nostre país, que ens dirigeixen a canviar, a evolucionar, a marcar estudis crítics, a comparar-nos a d'altres indrets i extreure'ns què fem bé i què no fem bé ... i m'encanta que hi hagi dones emprenedores, capaces de dirigir equips, encoratjadores de noves fornades d'organitzadores firals i són capaces de transmetre'ns la il·lusió per les fires i que puguin formar part de l'economia catalana de manera que siguin un índex més a tenir en compte, o un indicador més de la llarga llista que n'hi ha.

Què n'he tret de l'epidermis? Avui: que tot plegat acaba amb un no sistemàtic.

Generación fatiga

Fas cara de cansada -me suena. Soy parte de una gran legión de mujeres -cada vez más- que abarcamos ser madre trabajadoras (fuera y dentro de casa), amiga, profesora y pareja. ¿Y cómo no perder la energía?
En mis treinta y un años estoy cansada; me preocupa la idea; también he pensado estos días que me puede el otoño, la falta de sueño y las pocas horas de luz solar que me afectan de mala manera la serotonina.

Después de plantearme un poco todo (llegando a la conclusión que me da todo igual, en un alarde de negativismo puro tras suspender el examen teórico de coche, qué desilusión más grande), me doy cuenta que me debato entre dormir a pierna suelta en el sofá o bien ponerme frente a la pantalla lisa y blanca del procesador de texto. Gana el sofá. 0 a 1.
Vale, lo admito: el neuropsiquiatra David Servan-Schreiber me ha etiquetado como GENERACIÓN FATIGA. ¡Qué le vamos a hacer: nos encanta poner etiquetas y clasificar todo. El nivel de autoexigencia es tal que nos agota física y mentalmente. Me hace falta qué, ¿doctor? Una cura emocional (de buenas a primeras, suena mal y a psicoanalista).

Genial, me pido para Reyes una cura de esas, que tan bien suena, a ver si así recupero energía, porque ni con complejos vitamínicos ni jalea ni própolis. Y si se nota que estoy cansada es por la carita de cordero degollado que arrastro. Creo que voy a combatir las presiones de mis trentaypocos con unos cuantos cosméticos, que repito voy a encargar a SSMM los Reyes Magos en el siguiente orden:
- un cosmético que me aporte luminosidad, con vitamina C. Mínimo ya puedo preparar 100 €
- una crema rica en jalea real, para el contorno de ojos y batir los efectos del cansancio. Si reduce las ojeras, me conformo. Otros 100 €. Suma y sigue.

Y si sigo pensando veo que en otoño la piel se castiga más, se cae más el pelo y que no tengo que preocuparme, que se acerca el final de año y acumulamos desgaste, preocupaciones y ocupaciones .... puedo hacer una de esas mascarillas milagrosas de nuestro querido Txumari, que seguro que me ahorro una pasta y tengo los ingredientes en casa (yogur, limón, miel y azúcar) ... et voilà.

El abrigo de Pupa

El abrigo de Pupa ha sortit publicat al setembre del 2010, per tant, és una obra recent, que hem rebut de primera fornada. No havia tingut mai a les mans un llibre de l'Elena Ferrándiz, que n'és la il·lustradora i la narradora . De Thule Ediciones, SL, aquest conte per a nens o per a adults amb esperit de nens crida l'atenció un cop posat a l'aparador d'una llibreria.

Ple de literatura rica en imatges, aquest conte té un inici i un final ben marcats; com si d'un viatge iniciàtic es tractés, la protagonista -Pupa- apareix envoltada d'imatges repetitives que anuncien el final esperançador: véncer la por. Una batalla en què la por a la soledat, al futur incert, a sentir-se estimada, a ser acceptada, a reconèixer-se a ella mateixa és resolta amb elements d'esperança: cors i papallones com a elements alliberadors.

Poques paraules, però imatges carregades de sentiment i de sentit: els cors apareixen com a indumentària de la protagonista, com a fulles de tardor, com a teranyina, dins de la tipografia; més elements alliberadors que anuncien el final feliç: els versos de la contraportada -"vosotros sois mis alas"-, la cromoterapia en tons verds esperança, les ales i la transformació en papallona alliberada.

"El abrigo llegó a pesarle tanto que un día,
armándose del valor que nunca tuvo,
decidió desprenderse de él"

"y voló"

El final em recorda a Los amantes mariposa, de Benjamin Lacombe, un dels meus llibres favorits i més delicats, basat en una llegenda japonesa.

Scarab

Com me n'alegro que l'obra Scarab tingués tant d'èxit a Reus aquest cap de setmana. La companyia Trotam Teatre està presentant l'obra per diferents indrets, protagonitzada per quatre actors en què hi juguen un paper molt important el cinema mut i els grans clàssics del cinema d'aventures.

A aquests actors, que van començar a caminar plegats quan es van conèixer a Estudis de Teatre Barcelona ara ja fa més d'una dècada, amb experiència al teatre i a la televisió, els desitjo un èxit comparable al del Josep Maria Lari. Sí, el mag Lari. El Jordi Soriano també el va tenir de profe de teatre quan anàvem a l'institut i això -si em permeteu- marca.

Espero que podeu veure aquest espectacle i sinó, quedeu-vos amb el resum que fan els amics de Reus: www.bit.ly/scarabreus.

Molta merda!

Diari secret d'en Polzet

El Diari secret d'en Polzet -mentre no m'arribi l'edició m'he de conformar amb la pàgina web de la il·lustradora- és tot un misteri. Que serà una reinvenció del conte és més que evident, però només de saber que la il·lustradora és la Rébecca Dautremer m'ha portat a remirar el seu web a la recerca d'alguna imatge que em robi el cor.

D'aquí a uns dies us podré explicar què n'he tret de la història; mentrestant, aquí teniu alguna de les il·lustracions:

Podeu veure més bibliografia de la Rébecca a http://www.rebeccadautremer.com/. Oi que les il·lustracions són una meravella?

I després de l'Entimostra ....

Després del cap de setmana en què s'ha celebrat la festa de les entitats, la majoria feliciten l'organització -cosa que m'he de prendre com a felicitació personal-. Estic cansada després del cap de setmana llarg de Fira de Santa Teresa i d'aquest, però al cap i a la fi, contenta de la feina feta.

Dormiré tranquil·la perquè la majoria d'entitats han pogut desenvolupar amb normalitat les activitats paral·leles que havien programat i me n'alegraré demà quan sàpiga la quantitat que han aconseguit recaptar les penyes futboleres del Vendrell amb els futbolins solidaris.

Ahir dissabte la Rambla feia goig i es veia tot ple de gom a gom, gràcies a la trobada gegantera en motiu del vuitantè aniversari dels Gegants i Nans del Vendrell, a la batucada que no ha parat de sonar dissabte i diumenge, al bus de donació de sang (que atrinxerava cua per pujar-hi), a les actuacions de ball, als ballarins internacionals de tango i als Castellers, que se'ns dubte, han estat els protagonistes d'aquests dies.
Lluny de voler fer una recopilació dels estands que han participat en total, dels tiquets recaptats, dels creps venuts, de si ens toca o no la Wii que sortejaven els del Cabrot, també ha agradat molt l'actuació musical de Loca Histèria.

I després de l'Entimostra, ara que estem en calent, caldria pensar la següent Entimostra -si és que se n'ha d'organitzar alguna més-.

I si no us agrada

Avorrir-se enormement i voler saber coses íntimes de la vida privada dels altres haurien de formar part dels pecats capitals. Perquè s'ha d'estar molt avorrit o s'ha de portar una vida molt miserable per piratejar-me tant el blog, com el facebook com el hotmail - i tot a la vegada, com si no hagués de notar que no puc entrar a les tres principals eines de comunicació que tinc més fortes amb els meus amics-.

Si pensàveu que m'havia cansat d'escriure o que no tenia res nou a dir ... aneu molt equivocats. No és que no tingués ganes de penjar perles lingüístiques - d'aquestes que penjo normalment- ni em vingués de gust fer alguna crítica literària, era que algun pirata distret passava les hores la nit del dissabte passat.

Per si no us ha quedat clar, estic lligada amb la comunicació i escriuré tot allò que vulgui i consideri interessant i expressaré la meva opinió sempre que em vingui de gust. I si no us agrada allò que escric no em llegiu i seguiu-vos avorrint!